Primera jornada de Curt Creixent

La primera jornada va tractar la sostenibilitat i l’accessibilitat en la produccions audiovisuals

A la vesprada va haver-hi una sessió de pitching per a projectes en procés de producció

Es va presentar Curts 2022 Vol. 2

Ismael Juárez – València 27 de juny 2022

El dilluns 27 de juny va començar la primera jornada de la huitena edició de Curt Creixent. Enguany aquestes trobades ofereixen tres temes principals, la sostenibilitat, l’accessibilitat i la diversitat, al costat d’una altra mena de tipus d’activitats ja clàssiques d’aquestes trobades de la indústria del curtmetratge a València.

A les deu i mitja del matí va donar principi aquesta edició amb una breu presentació sobre els continguts d’enguany. Va obrir aquesta introducció Abel Guarinos, Director de l’Institut Valencià de Cultura, la institució pública que reuneix les polítiques i espais culturals més importants de la Comunitat Valenciana. Guarinos, en una breu intervenció en valencià, va donar la benvinguda als assistents i va resumir la programació de les jornades, abans de de donar pas a Carlos Madrid, director de Cinema Jove. Madrid, va subratllar la importància de la sostenibilitat, l’accessibilitat i la diversitat, en afirmar que “no cal concebre-les com allò a què la llei ens obliga, sinó que haurien de ser vistes com unes qüestions morals per a la indústria del curtmetratge”.

Després d’ell, Dora Martí, Responsable de l’Audiovisual Valencià va voler ressaltar que l’ajuda de l’ICAA als laboratoris enguany, “ens ajudat a impulsar els projectes del curtmetratge dins del Curt Creixent”.

Sostenibilitat

A les onze el matí estava programat la xarrada sobre sostenibilitat que anava a donar Paloma Andrés Urrutia, de l’empresa Mrs Greenfilm. No obstant això, finalment qui la va realitzar va ser una altra cofundadora de l’empresa, Ana Méndez, qui al llarg de més d’una hora va entusiasmar als assistents sobre una qüestió nova, però de vital importància, ja que la sostenibilitat, més enllà de les qüestions ètiques o morals, és també un requisit transcendental per a l’obtenció de subvencions i ajudes públiques per a la realització de produccions audiovisuals.

Ana Méndez va començar presentant Mrs Greenfilm, una empresa pionera a Espanya, nascuda en 2020, durant l’eclosió de la recent pandèmia patida, i que es dedica a l’Eco Management i a la consultoria estratègica de sostenibilitat per a productores de ficció i publicitat. Méndez va aclarir que “la noció de sostenibilitat en l’audiovisual no és una moda. Ha vingut per a quedar-se”. I va afegir: “Sempre que pensem en l’impacte mediambiental mai pensem en la indústria audiovisual. Però la veritat és que el cinema és una indústria que, com tantes altres, té un impacte.”

Segons l’experta, una de les coses que està canviant les coses són els objectius de desenvolupament sostenible marcats per l’ONU fins a 2030, alguna cosa que segons Méndez, ha sigut ideat per a “salvar a la humanitat, no al planeta. Per a poder viure de la manera en la qual continuem vivint”.

De tots els objectius d’aquesta agenda, alguns s’apliquen a l’audiovisual de forma molt rellevant. D’aquesta manera, va ressaltar la importància d’usar energies netes en els produccions audiovisuals, així com de la necessitat de fer un consum sostenible i responsable en les produccions cinematogràfiques i esdeveniments com els festivals de cinema.

D’igual forma, dins de l’apartat dels ecosistemes naturals, Ana Méndez, va recordar que a Espanya es pretén atraure produccions per a rodar al país i això, va repetir diverses vegades, “requereix responsabilitat”, il·lustrant la seua explicació amb alguns exemples, com les conseqüències de la pel·lícula “L’illa” a Tailàndia fa dues dècades i que va provocar tal afluència massiva de turistes i la consegüent degradació dels espais naturals on havia sigut rodada la pel·lícula, que les autoritats es van veure obligades a prohibir l’entrada a l’illa durant quinze anys.

Però més enllà de les qüestions ètiques i morals que d’aquesta introducció es desprenen, la veritat és que la sostenibilitat en l’audiovisual és ja un fet irremeiable i inevitable. Des de la Unió Europea hi ha unes directives molt clares que estan obligant a canviar les normatives i lleis dels Estats a favor de la sostenibilitat. Més encara, les indústries que no s’alineen en aquesta direcció no aconseguiran ajudes o subvencions. Es va arribar a pensar que després de la Covid-19 podria haver-hi una reculada en aquests aspectes però la veritat és que després de la pandèmia ha eixit el major paquet de finançament per als Estats, “un finançament a la qual se li han posat dues condicions: la digitalització i la sostenibilitat”.

Abans, la sostenibilitat no manejava els diners, però Méndez va afirmar categòrica que “per primera vegada en la història la sostenibilitat és el que condiciona els diners”.

El finançament de l’ICAA ha començat a estar condicionada per la sostenibilitat molt recentment. L’audiovisual és l’única indústria que no està regulada perquè no se sap quant contamina ni com és la seua petjada mediambiental. És en 2022 que els requisits lligats a la sostenibilitat han arribat a ser obligatoris i s’han endurit les condicions. També a nivell autonòmic.

Grans plataformes com Netflix o Amazon, són els que més forta venen trepitjant amb la sostenibilitat, segons Ana Méndez. “Això no va de tindre bon cor. Són empreses que tenen inversors que es deuen a compromisos. Les grans organitzacions han de començar a justificar que la seua activitat és sostenible perquè els diners s’està traient. Estan aplicant estàndards de sostenibilitat. No sols et diuen has de ser sostenible. També estan generant una bossa de diners per a la sostenibilitat.”

A partir d’ací, va desgranar els principals elements sobre els quals han de situar-se els criteris de sostenibilitat: les emissions, l’esgotament de recursos, els residus i la biodiversitat. També va enumerar els sis punts d’un producció sostenible: eliminar els plàstics d’un sol ús; separació 100% de residus i reciclatge; eliminar el desaprofitament d’aliments; efectuar compres de responsables a nivell de productes i proveïdors; un nivell neutre o positiu en carbó; i produccions sense danys significatius per a la naturalesa.

Per això, i tenint en compte la normativa que comença enguany, va parlar sobre l’obtenció del segell de sostenibilitat i la importància que siguen empreses adequades les que facen el càlcul i compensació de la petjada de carbó.

En el torn de preguntes es va abundar en la diferència entre grans produccions i curtmetratges, diferències que, tal com està plantejada la llei, pot deixar al curtmetratge enfront d’una normativa que no té en compte les seues circumstàncies. Ana Méndez va estar d’acord que la llei és insuficient i contradictòria i que segurament serà modificada en l’esdevenidor. D’una banda, els curtmetratges no creen un impacte tan fort com les grans produccions. Però al mateix temps, les despeses que pot implicar aconseguir el segell (que més tard ella va xifrar entre 1000 i 3000 euros) és una cosa difícilment assumible per als pressupostos que es manegen en el format curt. I encara que no és requisits indispensable per al curtmetratge a l’hora d’aconseguir ajudes de l’ICAA, sí que pot puntuar de manera determinant.

Accessibilitat

Passada la una de la vesprada va donar principi la xarrada sobre accessibilitat, duta a terme per Mónica Souto, del CESyA (Centre Espanyol del Subtitulat i Audiodescripció). Com en el tema de la xarrada anterior, Souto va voler incidir en què oferir aquest tipus de serveis per a aconseguir major accessibilitat a tota mena de públics és una qüestió de respecte a la llei, però també d’alguna cosa que ella va voler remarcar com de contingut social que en si mateix hauria de tindre’s en compte.

Souto va remarcar com l’ONU “s’ha posat seriosa amb aquest tema” i això està arrossegant a les normatives estatals en la direcció de crear serveis de subtitulats i audiodescripció. En aquest sentit, va recordar que cada vegada hi ha més persones amb discapacitat auditiva i, a causa de l’ús de les noves tecnologies que s’estan fent, especialment entre els joves, es creu que anirà a més veient la tendència que hi ha hagut en els últims anys.

Va afirmar que les televisions veuen positivament que els continguts vengen amb subtítols ja que, de fet, el 75% dels continguts en les privades i fins al 90% en les públiques compten amb subtítols. “El problema és que estan mesurant la quantitat, però no tant la qualitat d’aquests”.

L’audiodescripció també ha pujat, però molt menys. A penes suposa unes nou hores setmanals en les televisions de mitjana i, a més, en franges en les quals hi ha molt poca audiència.

Souto va assenyalar que amb la nova Llei del Cinema “o es fica accessibilitat o no es donen subvencions. Abans si es feia, et pagava. Ara només es pot accedir a subvencions qui acompanya aquests serveis d’accessibilitat a les produccions.” Els preus de mercat per a això els va situar “entre 1000 i 2000 euros.” A més, va indicar, que la nova llei ha reservat una quota de treballadors amb discapacitat.

D’altra banda, també va sostindre que l’accessibilitat “no és només cosa de les pel·lícules, també dels festivals” i va remarcar exemples com el de Sant Sebastià, on s’arriben a utilitzar subtítols de fins a tres idiomes diferents.

El segell de certificació d’accessibilitat de l’ICAA porta actiu des del 2016, encara que un terç dels segells expedits són de l’últim any. Souto està segura que “arribarà el dia que no sols valdrà el segell, sinó que caldrà estrenar amb el segell.” I va insistir: “Ja no és futur, és una realitat que anirà a més”.

Sessió de Pitching

A les quatre de la vesprada va tindre lloc la sessió de pitching per a projectes en procés de producció. El jurat va estar format per Jonay García (Digital 104); Susana García Rams (Màster d’Animatió de la UPV); Olímpia Pont (Festival de Cinema Europeu de Sevilla, Festival de Cinema de Sarajevo); i Ana Méndez (Mrs Greenfilm).

Sil Mars va presentar En recuerdo de Lupi, un projecte de ficció en l’últimes fases de guió i que compta amb el suport de la Universitat de València.

David Gaspar va presentar Zona 0. Autorretrato de un maltratado de océanos. Un documental secundat per Greenpeace i que ja té algunes parts rodades.

Gerardo León i Alberto Corraliza van portar Ruido, un projecte d’animació encara en una fase primerenca de preproducció.

I l’últim projecte, Cau la nit, va ser presenat per Julu Martínez. Un projecte de ficció que porta tres anys de desenvolupament i que cerca productora per a dur-ho a terme.

Presentació Curts 2022 Vol. 2

A les huit de la vesprada es van presentar els cinc curts que componen el segon volum del catàleg valencià de 2022. Amb un ple pràcticament total, es va projectar el documental The Way I Welcome You, d’Amparo Fortuny; el curt d’animació Chimborazo, de Kelia Cepeda; la ficció Pasando Teruel, de Manuel Omonte; el documental El Maestrat Filmat, de Fermín Sales; i l’animació Papirola , de Fabián Molinaro San Martín.