La diversitat s’instal·la en el segon dia de Curt Creixent

Amaia Serrulla ha explicat el que s’està fent des del Festival de Sant Sebastià per a aconseguir una indústria més diversa.

Segona sessió de pitching, en aquesta ocasió amb curtmetratges de postproducció.

Els programadors de diferents festivals de curts reflexionen sobre la realitat de les seleccions de curtmetratges.

Ismael Juárez – València 28 de juny 2022

El segon dia de la huitena edició de Curt Creixent s’ha desenvolupat al llarg del dimarts 28 de juny amb l’afluència de persones de diferents àmbits de la indústria del curtmetratge. En aquesta jornada s’ha tractat el tema de la diversitat, tal com estava programat, a les deu del matí.

Sota el títol “Bones pràctiques de diversitat en la gestió de festivals”, Amaia Serrulla, responsable del departament de Pensament i Debat del Festival de Sant Sebastià, encarregat de l’Informe d’identificació del gènere del Festival de Sant Sebastià 2021, ha explicat l’eina que han desenvolupat en el festival basc com a generador de coneixement que, Emilio Martí, el moderador d’aquesta sessió, ha definit com “alguna cosa que està servint d’avançada i fent part del debat públic.”

Serrulla ha explicat que l’informe de gènere que es realitza en el Festival de Sant Sebastià és una font d’informació “tremenda”, una base de dades en la qual es pot veure què està passant en el món del cinema quant a paritat i altres qüestions relacionades amb la diversitat. Tot això pel fet que, tal com ha explicat, el festival rep al voltant de 3000 pel·lícules cada any, la qual cosa permet realitzar un mapa de la situació.

Ha mostrat de quina forma treballa el seu departament per a recollir les dades, a través dels mateixos formularis d’inscripció, on han inclòs preguntes sobre aquest tema. “Hi ha diferents departaments implicats. L’informe té el focus en el gènere, la diversitat, la sostenibilitat i en molts reptes que els festivals s’han de plantejar hui”, ha apuntat Amaia Serrulla qui ha volgut ressaltar que “el tema de gènere i sostenibilitat són trens als quals cal pujar-se.” Per això creu que, a més de les dades que estan recaptant, “el veritablement important és començar a prendre compromisos a partir de les conclusions que ixen d’aqueixes dades” i que “els processos de treball cal anar canviant-los”. De fet, ha insistit que en l’informe hi ha diferents departaments del festival implicats i encara que “en estructures grans els canvis van a poc a poc” ja hi ha hagut modificacions sobre la base del treball realitzat per aquests informes.

Serrulla ha indicat que encara és complicat trobar paritat en la Secció Oficial, però que de manera natural, sense una intervenció específica, s’ha aconseguit en altres seccions com Nest o Zabaltegi. Quan des del públic s’ha preguntat per aquesta dificultat, Serrulla ha dit que cree això es deu al fet que “és una cosa que s’arrossega en totes les baules del procés de la indústria cinematogràfica. Per exemple, fer una segona pel·lícula és més difícil per a la dona.” No obstant això, ha deixat clar que el treball per a aconseguir la paritat en la Secció Oficial existeix, “però els equilibris són molts, la variable de gènere és molt important, però hi ha unes altres.” Per a ella, les modificacions que es poden anar fent a poc a poc i els canvis que van succeint en la indústria aniran espentant la situació cap a una realitat “més diversa i en paritat”. Serrulla sap que no és fàcil provocar canvis immediats en moltes qüestions que tenen a veure amb la diversitat: “No som innocents, hi ha una estructura complexa, però estem sembrant per a aconseguir coses, algunes de les quals ja les estem aconseguint”.

Una persona del públic assistent va voler reflexionar sobre les possibles causes de la falta de paritat en les seccions oficials dels festivals i va assenyalar que “tal vegada no hauríem de fixar-nos només en la paritat de les pel·lícules, dels seus directors i equips, sinó també en els directors i programadors dels festivals”, on tal vegada aquesta falta de paritat d’aquests llocs en el còmput general dels festivals “també fa que la seccions oficials no resolguen la paritat d’una manera més natural”.

Dora Martí, responsable de l’Audiovisual Valencià, va acomiadar l’acte amb una última reflexió. “Tal vegada és una mica prompte per a traure conclusions, però el treball que s’està realitzant en el Festival de Sant Sebastià serà molt important en uns anys, ja ho és, a més de servir de referència de coneixement i posada en pràctica per a festivals més xicotets.”

Presentació de la nova junta de la Coordinadora

A continuació, la Coordinadora del Curtmetratge Espanyol ha presentat la seua nova junta de direcció. Una junta que està d’estrena des de la setmana passada i que a través de la seua nova presidenta, Beatriz Hernández, acompanyada per Víctor Palacios, han volgut difondre els camins cap als quals es dirigeix aquesta associació. Hernández creu que “s’ha avançat molt en la indústria del curtmetratge, però sentim que una part està abandonada, la part que té a veure amb el retorn econòmic, i és ací on volem centrar-nos en la nova junta”.

Per a això, la nova presidenta ha assenyalat els principals objectius estratègics per als quals pensa treballar la Coordinadora del Curtmetratge en aquesta nova etapa: la professionalització de la indústria del curtmetratge; promoure la compra de drets d’exhibició en les televisions; intentar que el curt torne a les sales de cinema; promoure el pagament per selecció als curts en festivals; i aconseguir més presència del curt en plataformes VOD.

Per a facilitar l’increment de socis i tenint en compte els canvis produïts recentment en la Coordinadora, Beatriz Hernández ha indicat que per a aquells que decidisquen fer-se socis ara, no hauran de pagar la quota fins a 2023, una quota que ha xifrat en vint euros.

Responsables de programació

A les onze del matí va donar principi una taula formada per programadors de destacats festivals nacionals i internacionals. En ella estaven José Cabrera (Seminci), Nuria Cubas (Filmadrid), Diane Malherbe (Clermont-Ferrand) i Vicente Seva (Festival de Cinema d’Alacant). Carlos Madrid, Director de Cinema Jove, va ser el moderador de la trobada.

Cadascun dels components de la taula va explicar algunes de les característiques més importants dels seus festivals. Abans d’això, Carlos Madrid va voler posar en relleu que “és inevitable que ens comparem entre festivals, per a això també està Curt Creixent. Però cada festival ha de veure’s en el seu context. Hem de fixar-nos en el pressupost, en el nombre d’edicions i en com s’imbrica la institució majoritària en cada festival.”

Al llarg de les explicacions i després d’elles, van sorgir algunes qüestions. Una d’elles referida a la duració de les pel·lícules. Mentre que Nuria Cubas va assenyalar que en Filmadrid aposten per una competició compartida entre curts i llargs, Vicente Seva va apuntar que per a molts festivals “el tema del temps a l’hora de realitzar la selecció és molt important. Quan hi ha dubte, els programadors tendeixen a posar curts de menor duració per a poder ficar més continguts”. Carlos Madrid va voler afegir que “el bo que té la programació de curts és el diàleg intern que es crea entre ells i que és una cosa que no permet de la mateixa forma o de cap manera la programació de llargs”.

Un altre pregunta que va sorgir durant la trobada és fins a quin punt és conflictiu entre festivals el requisit de ser estrena per a arribar a ser seleccionat. José Cabrera creu que és inevitable: “Està muntat així. Aquesta xarxa de festivals té aquesta condició de buscar estrenes.” Però va voler afegir que des de la seua posició de programador intenta obrir l’espai per a portar pel·lícules més enllà de l’estrena. En realitat, reconeix que “en moltes ocasions una selecció pot quedar delmada per això de les estrenes.”

Amb humor Vicente Seva va admetre que el Festival de Cinema d’Alacant a vegades ha perdut pel·lícules per a ser seleccionades pel fet que “en Cinema Jove és requisit i les dates a més són molt pròximes en el temps.” Al que Carlos Madrid va afegir que efectivament “sol succeir, encara que no solem assabentar-nos”.

Els programadors van abundar en la idea de fins a quin punt el comptar amb estrenes dona prestigi o imatge al festival. Al debat es va unir algú del públic que més enllà de tot va afirmar que una de les claus està en les ajudes i subvencions per a les convocatòries de les quals “s’exigeix un nombre determinat d’estrenes per a poder aconseguir els diners.”

Un altre assumpte que Carlos Madrid va posar sobre la taula va ser la convivència entre curts i les plataformes i els festivals. Va exposar el fet que diferents plataformes, com Amazon Prime, s’estan interessant a oferir curts en els seus catàlegs i es va preguntar si això ajudaria al fet que les persones anaren al cinema a veure curtmetratges. Ningú va semblar tindre resposta a això, però van sorgir diferents reflexions sobre el tema.

Vicente Seva va opinar que “el curt i el llarg han nascut per a viure junts tant en sales com en plataformes. I tot el que siga visibilitat és bo. José Cabrera va estar d’acord en això últim, però va voler assenyalar també que “sempre estarà el tema de les estrenes. Pel·lícules que interessen a festivals, perdran aquesta oportunitat si estan en plataformes o televisions. I això és una cosa que han de decidir els productors.”

Núria Cubas va reconéixer no saber respondre a la pregunta, però va dir tindre la sensació que després de la pandèmia estem vivint un moment en què la gent no vol el recolliment que exigeixen la sales de cinema i sí un altre tipus d’esdeveniments “més vius, com els festivals de música”. No obstant això, ella creu que “tal vegada només és una tendència passatgera”.

Diane Malherbe va apostar per educar a la joventut, “per exemple, amb passades escolars”. Per a ella, “la joventut està acostumada a veure cinema en mòbils o en Netflix i això pot fer que en el futur no hi haja ni cinemes ni festivals. És el perill que hi ha. Cal continuar animant a través de festivals, amb seccions, i ajudar a enfrontar el perill que suposen les plataformes”. En qualsevol cas, tots van estar d’acord que la inclusió de curtmetratges en plataformes era una cosa bona per als cineastes i productores.

Després de la taula de programadors, estava organitzat una trobada one-to-one entre distribuïdores i festivals amb cineastes, amb rondes de quatre minuts durant més d’una hora. Les persones procedents de festivals que van escoltar els projectes en aquesta trobada cronometrada van ser: Carlos Madrid (Cinema Jove); Sara Álvarez i Susana García Rams (Prime The Animation! New Talent International Festival); Diana Cortés (Animalcoi); José Cabrera (Seminci); Nuria Cubas (Filmadrid); Diane Malherbe (Clermont-Ferrand); Vicente Seva (Festival de cinema d’Alacant); Amelia Barberà i Sergio Tellols (Vist Festival); Beatriz Hernández (Skyline Benidorm Film Festival); Víctor Palacios (Maniàtic Festival de Cinema Fantàstic de Manises).

Les distribuïdores i plataformes que van ser part d’aquesta trobada, es van citar Jonay García (Digital 104); Queralt Pons (MORETHAN); Alicia Albares i Aitana García (Yaq Distribution); Pablo Menéndez (Marvin&Wayne); Delia Guerra (Movibeta); Jesús Arana (Secció de projectes estratègics audiovisuals i digitals de Navarra); Irene Cubells (Curts Comunitat Valenciana); Tanja Jojic (InOut Distribution).

Pitching i Clermont-Ferrand

A les quatre de la vesprada es va iniciar la segona sessió de pitching de Curt Creixent, aquesta vegada per a curtmetratges en fase de postproducció. El jurat va estar compost per Carla Ayala (Cinema Jove), Queralt Pons (Morethan Films) i Emilio Martí (cineasta i arteterapeuta). Dels quatre treballs presentats dos eren del gènere documental, un de ficció i un altre d’animació.

Els treballs presentats han sigut l’animació Confinamiento de la directora Diana Acién; el documental Qué será de mí d’Álex Cuéllar i Rafa G. Sánchez; la ficció Sola No de Doriam Alonso; i el documental Pieds-Noirs de Priscilla Rubio, picheado per l’editora Cristina Aguilar.

A les huit de la vesprada va tindre lloc una projecció de curtmetratges que han sigut premiats a Clermont-Ferrand en l’última dècada. Abans de la projecció, la programadora del festival Diane Malherbe, present en la taula de programadors del matí, va fer una xicoteta introducció en la qual va assenyalar la importància de les produccions espanyoles a Clermont-Ferrand. “Rebem al voltant de cinc-cents curts cada any, si bé de mitjana només seleccionem quatre. Però això és molt tenint en compte que ens arriben 9000 curts en total. La producció espanyola és important per a nosaltres”.

Els curts que es van projectar van ser cinc. El infierno y tal, d’Enrique Buleo, que va rebre un Esment Especial en 2019; Ráfagas de vida salvaje, de Jorge Cantos, Gran Premi del Lab en 2020; Como yo te amo; de Fernando García Ruiz, Millor Comèdia i Premi del Público en 2017; Ser e voltar, de Xacio Baño, premi Canal + i Esment Especial del Jurat en 2015; i Condenados, de Guillermo García Carsí, Millor Comèdia en 2012.