Animació en la tercera jornada de Curt Creixent

L’últim dia s’ha realitzat una masterclass sobre coproducció de curtmetratges en l’àmbit de l’animació i a continuació ha tingut lloc una trobada one-to-one entre productores i cineastes.

Ismael Juárez – València, 29 de juny 2022

En l’última jornada de la huitena edició de Curt Creixent l’animació ha pres protagonisme. Més concretament pel que fa a la coproducció per a realitzar curtmetratges. A les deu i mitja del matí del dimecres 29 de juny va donar principi una masterclass en la qual diferents productores amb una trajectòria destacada en l’àmbit de l’animació van explicar algunes de les seues experiències coproduint en el format curt i desenvolupant reflexions sobre aquest tema.

La trobada va ser moderada per la docent i investigadora Sara Álvarez, i va comptar amb la presència de Chelo Loureiro (Abano Producións); Ramón Alós (Bígaro Films); i Iván Miñambres (Uniko Studio).

La sessió ha començat amb una xicoteta introducció de cada membre de la taula on Chelo Loureiro ha volgut remarcar que la principal diferència entre la ficció i l’animació està en el desenvolupament. “La ficció es pot fer amb pocs diners. En un projecte d’animació tot és diferent. En l’animació no existeix això de treballar gratis i els costos es disparen, ja que a més el procés dura molt més. I no queda més remei que coproduir.”

Tal és així que tots han estat d’acord que mentre les experiències per a coproduir curtmetratges de ficció són rares o escasses, en animació és una cosa “inevitable”, segons Sara Álvarez, i degut també al fet que les televisions no financen curtmetratges, Loureiro ha assegurat que no queda més remei que eixir als mercats “a buscar productors”, tenint en compte que caldrà negociar amb ells ja que, segons el territori en què se situen tindran la seua pròpia “pota creativa”, les seues pròpies condicions establides per a aconseguir ajudes i finançament. Per això, en eixir a buscar socis per a coproduir cal deixar “llocs oberts i negociar”.

Ramón Alós va estar d’acord que “l’ideal és que l’estructura creativa no estiga tancada.” Però ell creu que això ha de ser així no sols per una qüestió estratègica per a les ajudes. “Com a productor també és interessant que hi haja un intercanvi creatiu. És l’ideal.” En aqueix sentit, ha volgut també indicar que el productor “té un peu en l’aspecte creatiu i ha de donar la seua visió encara que prevalga la del director”.

Iván Miñambres va afirmar que “la producció executiva és creativa des del moment que tries un projecte. El productor ha de tindre una part creativa. Però per a mi no és un conflicte. Mai he tingut conflicte amb directors. Hi ha moltes decisions que són creatives, que són complementàries, i que són fonamentals per a la part creativa. No podria alçar un projecte sol des del punt de vista financer si no estiguera d’acord amb l’arrel creativa.”

Loureiro ha portat la xarrada de nou al terreny de les “converses entre productores que volen coproduir” i ha afirmat que “les coproduccions són fantàstiques perquè aprenem moltíssim. Però també es pot patir moltíssim si hi ha falta d’entesa”. D’aquí ve que, segons ella, siga tan important saber triar amb qui es vol coproduir. D’altra banda per a la productora gallega en el diàleg entre productors i directors hi ha una gran diferència quan aquests últims són novells o amb una trajectòria consolidada. Segons ella, els novells moltes vegades “volen demostrar coses”, no tenen en compte el temps, “que val diners”, i són més poc inclinats a plantejar-se a “usar la tisora”. En aqueix sentit va voler remarcar que “no hi ha cap tècnic al cinema que no siga creatiu. Tothom té una part de creador en el procés, també els productors.”

Tornant al terreny de la coproducció, Loreiro ha assenyalat que a Espanya no hi ha ajudes al desenvolupament dels curtmetratges, a més de que hi ha hàndicaps importants, “per exemple a Galícia no tinc ajudes si no tinc un 20% de coproducció”. Tot això fa que les productores d’animació es troben en moltes ocasions “en fora de joc”.

Ramón Alós va destacar que “a Espanya estem depenent de finançament públic. Estem a rebuf dels temps i condicions que marca l’administració.” Alguna cosa que complica les coses perquè “cada productor tenim temps diferents i condicions diferents segons les administracions.”

Miñambres ha anat més enllà en parlar de coproduir amb altres països, més en concret amb França. “Cal saber com es pot equilibrar l’associació, com negociar aqueixa relació, perquè no hi haja desequilibri. És el més complex. Per exemple, França té moltes fonts de finançament, alguna cosa que pot ser bo, però després això et pot limitar a tu per a aconseguir diners”. De quina forma? Chelo Loureiro ho ha explicat a continuació: “Una cosa val cent i nosaltres podem alçar el huitanta per cent. Llavors, anem fora a buscar el vint per cent i et trobes que si vas a França i dius ‘necessite aquest vint per cent’, et diuen ‘val’. Però aqueix vint per cent en lloc de valdre vint, a França val quaranta, amb la qual cosa el cost en comptes de ser cent passa a ser cent vint. Ells posen quaranta fent només el vint per cent del treball, i la teua participació de huitanta s’ha quedat reduïda a un seixanta-sis per cent. Imagineu-vos si necessites més. Llavors passen a ser majoritaris d’un projecte que tu has alçat i a més fas més treball que ells.”.

Tots assentien. Ramón Alós va afegir: “Cal barallar”. I Chelo Loureiro va ser més enllà: “Els francesos no ens necessiten. Busquen el talent, que a Espanya hi ha molt. No m’agrada desbaratar el conte a la gent més jove, però cal tindre molt de compte amb el pressupost, que no es queden amb el projecte.” I va afegir que en coproduir “cal dividir per treball, no per pressupost, perquè a França tot val més”.

Més endavant, una persona del públic on va haver-hi nombroses qüestions en relació a la producció de curts d’animació en diferents àmbits, va afirmar que la forma en què la taula estava parlant sobre França és la mateixa que a Llatinoamèrica es podria parlar d’Espanya. Al que Miñambres ha contestat que “a Espanya hauríem de tindre la mateixa honestedat amb Llatinoamèrica que li demanem a França”.

Trobades one-to-one

Després de la taula entorn de la coproducció han tingut lloc les trobades one-to-one entre cineastes i productores d’animació presents en Curt Creixent. Trobades que, com en el dia anterior, han obeït a una dinàmica cronometrada de quatre minuts en diferents rondes.

Les persones procedents de les diferents productores han sigut: Chelo Loureiro (Abano Producións); Iván Miñambres (Uniko Studio); Ramón Alós (Bígaro Films); Iñaki Sánchez Arrieta (El Camino PC SL); Raúl Riebenbauer (El señor Bauer); Claudia Faubel (La penúltima Films); Lucas Moro i Manuel Rossel (Vídeo Al Cuadrado); i Andrés Corbera (Miracor Films).